  |
||||||
|
Sinopsi
Després de Mentida
i Veritat, torna Care Santos
amb la continuació d’aquesta exitosa sèrie que ja ha
conquistat milers de lectors.
Pàgina d'Edebé: feu click AQUÍ Si voleu llegir el primer capitol de la novel·la, feu click AQUÍ
Del llibre s'ha dit... A què espereu per llegir-los? Paraula de Mixa
Por, de Care Santos (Mataró, 1970), obra acabada d'estrenar, ja té, això no obstant, tot un camí d'èxits i de roses al seu darrere. Dues novel·le, Mentida (2015, premi Edebé de literatura juvenil) i Veritat (2017), que la precedeixen, han arribat amb una força enorme als lectors joves i als prescriptors, que les han fet córrer de mà en mà. La tercera entrega situa els tres personatges principals —Èric, Hugo i Xènia— davant de situacions de complicació extrema que, en la vida real, en alguns casos porten els afectats cap al suïcidi. Com si d'un abisme es tractés, són situacions que provoquen la por i el pànic al seu interior. L'Èric, el protagonista, segueix lluitant contra el seu passat de perdedor, segueix rebel·lant-se envers la motxilla que porta a sobre i les persones i fantasmes dels quals es vol allunyar i que el van dur a la presó a la primera entrega. Arrossega un sentiment d'amor i odi cap a les seves arrels. El que captiva els joves de les novel·les de Santos, i Por no n'és cap excepció, és el seu estil directe, sense floritures ni focs d'artifici, amb un llenguatge planer i proper, un ritme àgil i un to de sinceritat i de confidencialitat que toca la fibra sensible i atrapa lectors, fins i tot joves que no són lectors habituals. A més, Santos gestiona amb una destresa enorme un gran ventall de personatges i descriu amb precisió la realitat que els envolta. Pep Molist (Quadern / El País el 18 de juliol de 2019)
Care Santos (Mataró, 1970), afronta amb Por el tercer capítol de les seves novel·les més instrospectives. Després de Mentida i Veritat, en aquesta entrega ens planteja què passaria si avui per demà hi hagués algun fet que provoqués un canvi tan radical en les nostres vides que res tornés a ser igual. És aleshores quan aflora la por, la por a allò desconegut del qual no podem fugir, ja que la vida ens hi ha portat irremeiablement. És així com l'Èric descobreix, en la figura de l'Hugo, la necessitat de ser valent i sortir de la closca per créixer en un món que a partir d'avui serà diferent. Ho aconseguiran? una trama que aposta per l'amistat, nascuda de la desconfiança mútua entre els dos protagonistes degut a les seves diferències socials, que derivarà en una sortida en la qual aquest element discordant acaba per no tenir cap mena d'importància. Care Santos, com ens té acostumats, ens presenta una història molt ben construïda, amb una contundent qualitat literària que també expressa en la seva literatura per a adults —i si no, llegiu la seva recent novel·la Tot el bé i tot el mal (Columna, 2018) i contrasteu. I això no és gaire habitual. Aquesta demostració és digna de lloança, ja que dignifica la lectura per a lectors en procés de creació i, a més, és una clara aposta de futur. Malgrat tot, des del meu punt de vista, fa la impressió que el fons de la història, que no vol dir la trama, ja l'ha llegida i contada amb anterioritat, i això li treu valor des del punt de vista del qui ja té experiència. Però de ben segur que no passarà el mateix amb el joves lectors que, segurament, trobaran trepidant la relació i les aventures de l'Èric i l'Hugo. Si vau llegir les dues anteriors novel·les de l'autora, Mentida i Veritat, no deixeu escapar Por. Joan Portell (revista Faristol, juny de 2019)
|
