Sinopsi

 “No sóc cap efecte òptic, ni una pròtesi, ni la conseqüència abonyegada d’un cop de puny. Faig uns tres centímetres més que el nas més gros que hagueu vist mai. No soc camús ni arromangat, ni tinc cap d’aquelles gràcies que la gent acostuma a dur al nas. D’helènic, ni l’hac. El mateix que d’esmolada, per a la meva desgràcia. La característica més important de la meva personalitat és, precisament, la meva manca de personalitat. Què trist, ¿oi? Podríem dir, això sí, que sóc únic a la meva espècie, que sóc entre nap i patata, amb bonyets, punts negres, dues foses nasals com entrades de metro i una punta que recorda les borles de les gorres de llana, on els hi agrada acampar a aquells granets de cap blanc que fan tanta malícia. Com podreu veure, sóc ample i aliè, i tan llarg que de mi es poden dir moltes coses sense esgotar mai les idees. Per això m’emprenyo de debò si algú es limita a dir-me nassarrut, sense més. No senyor, per parlar de mi s’ha de tenir imaginació i refinament.”

La Cira és una noia amb molt caràcter, que viu enamorada del seu cosí, l’Amadeu, des que té memòria. Ara l’Amadeu s’ha enamorat de la Cris, la noia més guapa –i méws bleda- de l’institut, però una desgràcia deixarà la Cira el camí lliure.
Sabrà aprofitar aquesta avinentesa?

Una història d’amor i desamor, escrita com a homenatge del text d’Edmond Rostand Cyrano de Bergerac, la història de Cira, Cris i Amadeu és plena de sentiments que no passen de moda: passió, gelosia, amistat per damunt de tot, por, amor...
Em paraules de l’autora: “Aquesta novel·la m’ha donat alegries des d’abans d’existir, des que vaig organitzar un forum a Internet amb un grup de nois i noies i vaig preguntar-los moltes coses que necessitava saber. Va ser una experiència fantàstica”.