Sinopsi

La Violeta Lax arriba a Barcelona des de Chicago per tal de veure un fresc que el seu avi va pintar al pati del palauet familiar. Durant els treballs de restauració, però, apareix rere el mur una cambra d’escombres l’existència de la qual ningú no coneixia i a dins, una morta de més de 70 anys d’antiguitat. Aquesta peça del trencaclosques del seu passat durà la Violeta a una recerca de les seves arrels, a una reconstrucció de la història dels seus avantpassats més propers i també a descobrir algunes veritats que ho capgiraran tot, sobretot el present.
Amb ella, el lector emprendrà, portat per un narrador misteriós que desvetllarà de mica en mica la seva identitat, una recerca idèntica a la de la protagonista, pel cor de la Barcelona que va veure néixer l’Eixample: del Passeig de Gràcia a les barraques del Paral·lel, dels salons burgesos a les reunions esperitistes de les ments més lliberals del moment o a les plantes dels Grandes Almacenes El Siglo, desapareguts després d’un incendi paorós que no en va deixar ni els fonaments, i que va tenir lloc el dia de Nadal de 1932.

Habitacions tancades és una novel·la que es pot llegir com un relat històric o com una narració de misteri, però que conté també un retrat costumista de la societat burgesa del XIX i començaments del XX, una saga familiar, un relat epistolar de tall intimista protagonitzat per la Violeta i la seva mare o fins i tot una novel·la de tesi sobre la reconstrucció del passat des del present, com de lleuger és el llegat que deixem a les generacions futures o fins i tot la relació entre memòria i creació artística. Personatges reals i imaginaris creuen els seus destins per confegir una trama adictiva, que es llegeix amb delit i que alguns han qualificat ja com la novel·la de l’any 2011.


En paraules de la seva autora:

“Per a mi hi ha un abans i un després d’aquesta novel·la. No només perquè en ella he saldat vells deutes contrets fa molts anys, sinó perque he treballat molt i amb molt esforç. La vaig llençar a les escombraries el dia que vaig fer 40 anys i la vaig tornar a recuperar només perque algunes persones molt properes van insistir que ho fés. Mentre l’escrivia, sovint pensava que no era capaç, que m’havia ficat en un embolic massa gran. Ara que està acabada, m’alegro d’haver continuat i penso que valia la pena patir una mica”.

 

Per a llegir el primer capítol, fes click AQUÍ

 

Del llibre s'ha dit...