Inici  >  Biografia

 
 


   


           Care Santos va néixer a Mataró (Barcelona) l'any 1970. Va començar a escriure als 8 anys i des de llavors no ha deixat de fer-ho ni un sol dia de la seva vida. Va estudiar Dret i Filologia, va treballar en diferents mitjans de comunicació i als 25 anys va publicar el seu primer llibre. Des de llavors, ha publicat dotze novel·les, sis llibres de relats i una nombrosa obra per a joves i infants. En aquest terreny, és una de les autores més llegides del nostre país, la seva obra ha estat traduïda a 23 idiomes i també adaptada a la televisió (Habitacions tancades, TV3 i TVE). El 2014 va guanyar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la Desig de xocolata i el 2017 el Premio Nadal amb Media vida. També ha obtingut importants guardons en el camp de la literatura per a joves. Col·labora habitualment amb El Periódico de Catalunya i amb d’altres mitjans de comunicació i de tant en tant imparteix tallers literaris.

           

Care Santos vista per Care Santos

Cada dia tinc més dubtes de qui redimonis és la Care Santos. Si és la mateixa pesada que cada dia em mira des del mirall del bany o és aquella altra que de tant en tant fa coses que criden l'atenció dels altres. L'atenció de gent que val la pena, vull dir.

Cronològicament, ambdues anem a l'hora des de sempre. Gairebé cinquanta anys, ja, de coincidir a tot arreu: els mateixos carrers, cinemes, teatres i restaurants, en aquella facultat de Dret on vam avorrir-nos tant, a la mateixa platja de Malgrat de Mar de la millor infantesa, al mateix diari barceloní dels primers  flirtejos amb les paraules, als mateixos cossos estimats, a les mateixes amistats que ambdues compartim.

Però entre nosaltres hi ha abismes que ens separen cada cop més: la que em mira des del mirall mai no gosaria opinar, ni aixecar la veu, ni sortir a escena. És la que admira des de la petitesa, la que ordena les seves passions per mides i colors, la que s'emociona amb les paraules d'altri i ha après a deletrejar els noms dels qui creu millors. És la que té por de tot, la permanentment hiperestèssica, la que s'acostuma, la que mai no és més feliç com davant dels fogons, cuinant un arròs o inventant un pastís de xocolata. És la que veu els ulls dels seus fills plens de petits miracles, la que somniava  amb plantar un llimoner en un pam de terra pròpia i ara s'asseu a veure'l créixer. La que troba a faltar durant anys, la que entén, amb tristor, que els ideals no existeixen per complir-se. L'odiosa.

 

 

© Asís G. Ayerbe

 

L'altra és dona de món i mai no se sent estranya enlloc si duu un quadern i un amic. Tants cops l'han seduïda terres llunyanes i accents estranys que ja no podria imaginar-se sense aquest aprenentatge de la soledat que tant té a veure amb l'escriptura. Sap ser incòmoda i llenguallarga, tot i que poques vegades ho fa. No es resigna a mirar la representació des de la platea, perquè ha descobert que a l'escenari s'hi sent com a casa. Davant de la blancor del paper sempre mira de matar al pare, però mai sap si ho ha aconseguit  del tot i és per això que encara ho intenta. Apunta alt, ambiciona, es rebel·la i encara pensa que algun dia les idees salvaran el món. 

Totes dues es fan prèstecs sense parar, totes dues estan en deute amb l'altra. Entre totes dues, a parts iguals, han escrit algunes coses, han sortit als diaris, han cuinat alguns pastissos de xocolata, han pujat a alguns escenaris.

Ens odiem. Tant com ho fan aquells que es necessiten.

                           Care Santos

 

© Gaby Gerster 

 

Consulta la Bibliografia Completa en català